La Via Verda, un gran carregador de piles

                                   
Els comentaris que habitualment poso al meu bloc, sempre solen estar relacionats amb la meua vessant artística, dintre del món de la CERÀMICA i de l'ESCULTURA. Algú es pot sorprendre avui perquè siga la Via Verda la protagonista, tot i que és tanta la satisfacció que hi trec cada dia que m’hi perdo per ella, que els seus beneficis repercuteixen en totes les vessants de la meua vida, a nivell familiar, de salut, d’alegria, de manteniment de la part física en totes les parts del cos, de cap a peus, també en la part mental, en el foment de la imaginació, de la creativitat. Resumint: un regal global.

Aquest divendres passat vàrem fer juntament amb el nostre fill una sortida des de Jesús fins a l’estació de Benifallet, passant per Aldover, Xerta, l’Assut, i finca Xalamera. El dia era clar, ras i sense vent. Ideal per una sortida com aquesta. Com que cada setmana faig un mínim d’una bona sortida, va ser un passeig, com sempre. Total 40 km entre anar i tornar.

Dos dies després aprofitant que era dilluns de Pasqua Granada vàrem anar amb les bicis dalt del cotxe fins l’estació de Benifallet. Un cop allí el cotxe va quedar magníficament aparcat i vàrem començar el passeig, just on l’havíem acabat dos dies abans. Vàrem passar per l’estació de Pinell de Brai, el Santuari de la Font Calda, l’estació de Prat de Comte, la de Bot i uns quilòmetres de propina fins arribar a veure les Roques d’en Benet, properes a Horta de Sant Joan. El fet és que tot el camí és de pujada, suau però costa a munt. La pujada va costar dues hores i la baixada 50 minuts. Total 40 quilòmetres més, com el dissabte. 

La setmana següent

És cert que el camí, en teoria és sempre el mateix, però la veritat és que cada cop descobreixes noves tonalitats de terres argilenques ferruginoses, o refractàries, olors de ginesta que en tot l’any són tant potents com al mes de maig, cants de granotes dels rierols que ens acompanyen, el pas d’un llangardaix que feia tres pams de llarg, la corre cuita d’un esquirol al que hem espantat sense voler, aquella figuera que naix en plena paret de pedra i que està carregada de figues per a sorpresa nostra, aquelles vistes del riu Ebre amb el bosc de ribera que l’acompanya, aquells pins prims com una cigarreta que han escollit mal lloc per néixer i mai no acabaran de créixer tal com cal, unes finques molt cuidades amb vinyes, olivares i ametllers, arribant a Bot.

Les escorces d’alguns arbres, les posicions de determinades roques, les formes de moltes de les arrels de pins que han quedat al descobert, la situació d’alguns mobles de les àrees de descans, les formes en que queden els despreniments de terres després de grans pluges, l’aspecte dels arbres trencats pel vent o malmesos per un llamp ... totes te poden donar idees per  seguir alimentant la imaginació en vistes a noves creacions.

Gràcies Via Verda. Ets un dels grans regals que la vida m’ha fet descobrir i que no deixo cap setmana sense fer com a mínim una visita en bicicleta. És un paradís a tocar del poble per gaudir sol o acompanyat, en bici, a peu o a cavall.

Des d’aquí volem fer constar el nostre agraïment als Consells Comarcals del Baix Ebre i de la Terra Alta per la gran labor que fan permanentment a fi de mantenir el terra, la vegetació propera, la il·luminació dels túnels, les àrees de servei, les papereres abundants, algunes zones wifi en bones condicions, i moltes coses més. Gràcies en nom dels usuaris.