Documental VERSOS CONTRA LA VIOLÈNCIA

CREA formada per Xavier Miró i David Comuñas ha estrenat el darrer mes d’octubre el documental VERSOS CONTRA LA VIOLÈNCIA, fent la seua primera visualització a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta.

Il·lustració de la coberta: Pep Carles

Il·lustració de contracoberta: Endavant. Autor: Ignasi Blanch

El contingut es basa en els fets deplorables que van passar a tot Catalunya, amb motiu dels atacs indiscriminats que van dirigir la Policia Nacional i la Guardia Civil contra el poble català que estava cridat a les urnes per votar el referèndum. 

Enfront d’aquesta barbàrie, el poble ebrenc, que va patir la crueltat sobre tot en pobles com La Ràpita, Roquetes, Mora d’Ebre... va sortir la carrer i ho va fer de la manera més civilitzada que ho podia organitzar: fent versos contra aquells fets tant deplorables i recitant-los en places públiques, casals, centres cívics, bars...tot un exemple de civisme sense fronteres. Des dels mateixos que ho van tirar endavant va sorgir la idea de editat uns petits llibres manuscrits amb els poemes creats per a tal ocasió. De totes formes van ser tants i amb tanta sensibilitat, serenitat i qualitat que des de l’editorial ONADA de Benicarló i de la mà de Miquel Àngel Pradilla van decidir editar un llibre amb el títol: VERSOS CONTRA LA VIOLÈNCIA

. Aquest llibre ha estat presentat en nombrosos indrets de Catalunya i el seu recorregut es va eixamplant dia a dia

Molts dels participants ja formàvem part d’un grup amb interessos culturals i artístics que ens reuníem tots els primers dilluns de cada mes al FORN DE LA CANONJA de Tortosa, lloc on es desenvolupa part de la filmació. D’aquesta forma va nàixer el nou grup: DLLUNS I VERSOS. 

Veure els gairebé 45 minuts de gravació és un plaer per la dedicació i la cura dels seus creadors, pels fets relatats, per les filmacions externes del que va passar i pels comentaris en directe de la gent que van viure en primera persona aquest bestiesa promoguda i executada pels que estan posats i pagats per a guardar l’ordre i la seguretat dels ciutadans. Desgraciadament i com molt bé es va publicar aquell dia pels mitjans de comunicació, només hi va haver desordres, problemes i disturbis allí on van acudir els antidisturbis: (EL MÓN A L’INREVÉS) 

La totalitat dels beneficis del llibre es destinaran a fer-ne arribar exemplars al màxim de centres d’ensenyament, perquè l’escola és una eina de tolerància i de cohesió, la llavor del futur que desitgem.

Estic convençut que si aquest text el pogués llegir algun dels pocs espanyols del centre peninsular, que encara conserven el seny i l’equilibri, probablement li vindria al cap aquell refrany castellà: “LOS CATALANES, DE LAS PIEDRAS SACAN PANES”