diumenge, 23 de novembre de 2014

Comentari de la performance al digital de cultura NÚVOL

El digital de cultura “NÚVOL”, de Barcelona, ha publicat una crítica sobre la representació de Roberto Oliván, Eternament agraït, fet a la Fundació Catalunya la Pedrera – Casa Milà, del Passeig de Gràcia, 92 de Barcelona.
Performer: Roberto Olivan 
Ceramista: Joan Panisello
Musics: Jordi Bonilla i David Bonilla
Técnic de so i llum: Oriol Ibáñez

Fer ballar arbres 

Les imatges de cada estiu, on els participants del Festival Enclave de Deltebre que dirigeix el ballarí i coreògraf Roberto Olivan, enmig dels arrossars, tots plens de fang, celebren el contacte físic amb la natura, ben bé podrien ser la síntesi ideològica i emocional d’un artista que percudeix amb els seus gestos la difícil relació entre home i natura.
“Eternament agraït”, de Roberto Olivan | Fotos: Moisès Panisello i Ramon Creus
El Cicle #DansaAra de La Pedrera va prestar el seu espai perquè una representació del sud mostrés la seva relació quotidiana amb l’entorn. Un contacte amb la natura, que a Eternament agraït es converteix en un homenatge. Roberto Olivan es fa acompanyar a l’escena pel ceramista Joan Panisello i els músics Jordi Bonilla i David Bonilla i desplega en l’hora de durada una imatge figurada d’una palmera alta i vigorosa, del jardí de casa, que pren vida a través del moviment del també ballarí tortosí. Aquesta simbiosi home-natura, arbre-moviment, so-paraula, articula un espectacle d’una intensa bellesa plàstica, on Panisello acaba transformant el cos d’Olivan en una de les seves creacions, al compàs de la música contemporània dels Bonilla: bateria i clarinet, dos instruments de fusta, percussió i vent respectivament. És el mestral qui fa moure de banda a banda les fulles d’aquest arbre autòcton de climes assedegats i robustos, de paisatges fets de barreja entre l’aigua salina i de riu. Vida i origen, com es van encarregar de recordar-nos mentre ressonava aquell pla hidràulic que volia trencar els delicats equilibris entre l’acció de l’home i les circumstàncies naturals i que aquell entorn representa com pocs. Tot aquest plegat d’idees, sensacions, gestos, creacions i sons són en l’interior de la peça que Roberto Olivan ha presentat a La Pedrera, una caixa de ressonància on percudeix una arrel profunda i indispensable sobre la qual reconstruir les sovint malmeses relacions entre home i natura. Un discurs que no podia trobar un altre lloc més adequat que l’auditori, a les entranyes de la Casa Milà d’Antoni Gaudí, un arquitecte que va fer créixer també entre les façanes, els murs, les columnes i les parets tot de símbols i estructures amb les quals bastia el seu posicionament de criatura terrenal. Molt atents també a la darrera proposta del Cicle #DansaAra que tindrà lloc en l’horari excepcional de les 19:30h del dijous 27 de novembre. Es tracta del performance Pere Faura. Comparteix amb Roberto Olivan una dilatada carrera feta a cop de formació més enllà de les nostres fronteres, i anys de professió. Establerts tots dos de nou aquí, demostren la seva qualitat en cada ocasió que poden. Pere Faura presenta Dansa Real, Ja!, un homenatge sentit, divertit i esbojarrat a través de quatre coreografies icòniques de la història de la dansa, com Singing in the rain o el solo final de l’enamorat Sígfrid del Llac dels cignes i que dibuixen les fonts sentimentals i l’imaginari sobre el qual el ballarí ha anat construint la seva dilatada trajectòria. Teniu assegurats uns bons riures, una visita per alguns dels espais singulars de l’edifici i, sobretot, gaudir d’un artista indiscutible. L’any vinent encara esperem més: perquè el cicle #DansaAra a La Pedrera ha esdevingut un imprescindible de la dansa contemporània al calendari de la ciutat. Font de la fotografia: http://www.panisello.net/blog